Fins i tot la bellesa està amagada al darrere d'alguna mena de lluita. I a mi la que és la poesia em fa pànic, però digues a ta mare que no em penso arrugar pas gota, perquè la vull.

... fins i tot vull la por i tot, com si jo fos una prenyada sola amb la seva novetat a dins, creixent i creixent-me a dins sola amb mi en un diàleg mut, mut.

[El poble del costat. Enric Casassas]