dimarts, 26 de juliol de 2011

Estranys mecanismes de la memòria

Avui he recordat el cop que vaig posar-me dins d'una nevera d'aquestes per a festes i que per cada persona que demanava un refresc sortia jo ben fresca i li donava la llauna oberta. Evidentment durant uns minuts això va ser la sensació de la festa i jo l'endemà carregava un constipat de ca l'ample.
Em passa sovint que oblido anècdotes genials que tothom recorda i que després em gravo a la memòria gràcies a la memòria dels altres. És així com algú em recorda per un tàper de formatge ratllat, per les paraules perdudes o per la lluna que hi havia quan jo creia que era pels pastissos o les mirades de reüll. Sóc ben bé allò de mi que els altres recorden. I així em reconstrueixo fins que em sorprenc a mi mateixa cantant cançons de la rockera californiana tenyida de ros.

3 comentaris:

la Bruna ha dit...

M'encanta. "Benbé" que de vegades els records dels altres reconstrueixen un passat que ni nosaltres mateixes teníem present. El teu abans per a mi és aquest tàper de formatge i el passadís de Lite I, amb el carnet de conduir acabat de treure i a punt d'anar a Malaena!

PD. La Bruna, tot i que tímida i amb cautela, ha tornat!

lamitall ha dit...

visca, que bé que retornis!
ara només falta la Marlene ;)

el teu abans per a mi és a la porta de Llengua I, abans que arribés l'Eulàlia.

toni i laia ha dit...

et recordes arribant destruïda d'una patum, amb les ulleres trencades, l'esquena esgarrapada i la cara de dolor després d'algun consell de l'avi amb copet a l'espatlla afegit??

jo, mira, em recordo acabadeta de néixer dins una incubadora, sota els ulls immensos de la germana gran.