dimecres, 22 de setembre de 2010

Tinc una nevera de segona mà

Setmana de cuina. És un temps que passa ràpid, el de la cuina. Entre cuina, música i sofà vaig saltant d'espai a espai i em passa el matí, o la tarda, o el que toqui, que la meva agenda continua caòtica com sempre. Sense sortir de casa tasto llocs, gustos i viatjo. El menjador s'empapa d'olors i he d'obrir una mica el balcó des d'on sento la canalla que crida. Això és casa. No sé si és com havia de ser o com la imaginava, ara ja no sé com era abans aquest menjador, ara és casa.

I en acabat, havent provat alguna recepta nova i moltes d'antigues, penso què deuen tenir en comú els llagostins cuits, la mostassa de Dijon, la xocolata, la ginebra, la pasta i el magret d'ànec.

La nevera continua fent soroll als vespres. Fent-se notar, o potser creu que ha de fer-me companyia. A mitja tarda, l'obro: carbassons i bacallà. Avui tornaré a innovar.

3 comentaris:

Vinz ha dit...

la meva nevera també parla als vespres :P

Joan ha dit...

Molt bo!

anna g. ha dit...

els llagostins cuits es beuen la ginebra i dormen la mona sobre un llit de pasta mentre la mostassa de Dijon i la xocolata es barregen amb passió. jo, del màgret d'ànec, en faig meravelles. a la cuina i a la vida, tot és qüestió d'innovar :)