dilluns, 26 d’octubre de 2009

sintetitzant-nos

corre un virus de tardor que ho deixa tot inoculat de letargia. així són les coses que queden per sempre latents, com quan poses el pause o l'standby i te n'oblides. és com allò de la química però fet real: calor latent entre tu i jo. no és però hi és.

i acabarem parlant-nos amb frases curtes plenes de doble sentits després de tants sms, mails i twitters. sempre resumint-nos i buscant la força màxima. aquesta nova llengua ens canviarà?