dilluns, 27 de juliol de 2009

Dedicatòria

Remenava prestatges de la casa original –originària, vull dir– i al penúltim prestatge, darrere de llibres de Columna Jove i al costat d'un ullal d'elefant he trobat un llibre en castellà que juraria no haver llegit mai. A la primera pàgina, una dedicatòria. «Geliebte, perquè seguim molts més dies junts. M'agrada com sóc al teu costat. Ets especial...» La dedicatòria continua però com que no tinc ni idea de què va tot això no la reproduiré sencera, us la podeu imaginar. Tot i això, em ronda una remota intuïció que aquest llibre és meu.
Mentre bullia els espaguetis he estat estona amb la primera pàgina oberta per si em venia a la memòria però res. Jo diria que això no va amb mi, que la de les dedicatòries sóc jo. O potser és que ja he oblidat qui era o qui érem i ja no tinc nostàlgia. Sempre que parlo d'ahir se'm neguen els ulls i si el cos és savi potser ha decidit impedir-m'ho. Fet i fet, de tot plegat sempre en tenen la culpa els llibres de la segona fila. I això només és el diagnòstic.

3 comentaris:

Yeral ha dit...

Crec que mai hi ha hagut llibres en una segona fila, a casa meva.

Jo encara avui, amb el llibre a mig llegir que Ella em va regalar, persegueixo una noia perquè me'l dediqui. Sigui com sigui, me n'enrecordaré. Te'l recomano amb totes les meves forces: "Coses que passen" de Grégorie Bouillier. Si pogués, el llegiria en francès.

Petó petit dedicat!

Irene ha dit...

Fa dies ja que enyorava llegir-te. Jo no tinc segona fila, sinó que tinc una capsa, però mai l'obro.

Irene ha dit...

Sóc la suc de taronja, per cert, que estic connectada des del gmail ara...