els dies es fan curts, a la trinxera. som els de sempre i potser algun nou combatent. però s'hi està bé ara, en calma i després de la pluja que s'ho ha endut tot tossals avall. des del meu costat també llances projectils de fireta. la gràcia és que mai coincidim, sempre segueixen trajectòries paral·leles sense creuar-se. llancem invectives a l'enemic mentre treus la petaca i me la passes de sotamà. potser sí que si som al mateix combat, sembla més fàcil la victòria. però m'empipa donar-te la raó. i, a més, ara ja m'agrada aquest gust de napalm al paladar.
la multitud rabiosa, camins enllà, crida que vol aigua.
la multitud rabiosa, camins enllà, crida que vol aigua.
2 comentaris:
No hi ha res com l'olor de napalm de bon matí.
I que bé que s'hi està, a la trinxera... oi?
Publica un comentari a l'entrada