diumenge, 17 d’agost de 2008

Boxa, cançó francesa i nits de Costa Brava

A priori, per a mi, Marcel Cerdan és un nom de restaurant. L'he descobert fa res gràcies a una nit de tisana al passeig marítim de Platja d'Aro. Les casualitats-causalitats van voler que el mateix dia llegís un apunt al diari que parlava de l'existència d'un boxejador i de la seva relació amb Edith Piaf.

L'octubre de l'any 1948 mentre Edith Piaf cantava a Nova York, Marcel Cerdan moria en un accident d'avió a les Açores. Cerdan volava travessant l'Atlàntic per reunir-se amb ella. Rics, joves i famosos, formaven una de les parelles del moment. Ell, campió de boxa; ella, cantant d'èxit.

Piaf, nascuda sobre la capa d'un gendarme que va atendre el part, filla de mare alcohòlica i pare acròbata de circ, criada per la seva àvia en un bordell francès; va caure en una depressió. Petita i genïuda, amb una vida plena d'excessos i viscuda al màxim, es va enganxar a l'alcohol i a la morfina. Morí el 1963.

Qui sap per què, els fills d'en Marcel Cerdan s'han dedicat a la restauració fora de França. I ara hi ha un restaurant d'aire francès a Alacant, i un altre al passeig de Platja d'Aro. No els he tastat encara. Queda dit.



3 comentaris:

Yeral ha dit...

Si féssis un lloc a la teva atapeïda agenda... potser podríem fer un Cerdan...

Petóóóó!

vladimir ha dit...

Queda apuntat, gràcies per la referència.

VENT DEL NORD ha dit...

És molt trista la seva història. Me l'explicaven, no fa pas molt, amb els ulls brillants i un nus a la gola...

Hi ha una peli, La Môme (o La vida en rosa), que ho explica i diuen que està molt bé:

http://es.youtube.com/watch?v=uzEJ7NV_g98&feature=related

Un petó! :)